El reig bord, amanita muscaria.

Tinc records de moltes de les colònies que havia fet de petit a l'escola, sobretot perque eren bones oportunitats per anar al bosc. La majoria de vegades coincidien amb temps d'espàrrecs i traginàvem pels voltants de la casa per portar, ben orgullosos, un manadet d'aquest boníssim plançó... ens els posaven amb aigua i a la tornada li portava a l'avi. Una tradició que encara he mantingut com a mestre, per exemple a les colònies que vam fer amb els meus estimadíssims companys de l'escola l'Entorn de Porqueres. A la meva amiga Teresa li encanten els espàrrecs i assenyalar-me on són per a que jo em punxi per agafar-los, així és més fàcil, sabeu? Jejejeje.

Fageda de reig bord

Per on anava, que això dels records i la ment va i ve com li rota! Ah, sí... Les colònies i l'amanita muscaria. Doncs bé, les darreres colònies que vaig fer com alumne vam anar a un poble de la Cerdanya, no em feu dir quin era, i jo buscava bolets per tot arreu, com sempre. En una passejada vora el riu vam veure uns impressionants bolets de color vermell amb taques blanques i jo, nascut a una familia boletaire i noi de "camp" com era, em vaig afanyar a dir a tothom que no les toquéssin, que només amb tocar-les ja es podien intoxicar.

La monitora que ens portava em va corregir i ens va començar a parlar d'històries de gnoms, tradicions esquimals i un munt de mites arrelats a aquell preciós bolet. Tothom va quedar amb la boca oberta, però especialment jo... Ja deu fer vora els vint anys d'això, i desde llavors em miro amb una altre cara el seductor reig bord. Com m'agradaria que la monitora llegís aquest article i veiés que aquelles paraules seves han anat seguint al meu cap, donant peu a més investigació sobre aquest bolet i molts altres, i que vint anys després, seguim amb aquest boca a boca tant tradicional entre els boletaires, ara a través d'internet. Bé, anem per feina que porto dos paràgrafs ja amb les històries de l'Avi Cebolleta!

Característiques del reig bord (amanita muscaria).

El reig bordEl reig bord típic és un bolet del gènere amanita, amb un barret que pot passar dels vint centímetres de diàmetre d'un color vermell intens i brillant, tacat amb unes característiques verrugues o pigues que li queden després de trencar la membrana d'on neix. La cutícula (la pell vermella) es pot separar molt fàcilment de la carnLes làmines són de color blanc, tot i que quan el bolet acaba d'esporar giren a marró clar, en un procés de deteriorament força ràpid.

Parlem d'un exemplar típic, perque els factors ambientals poden fer que el color vermell es torni més ataronjat i el barret perdi les pigues, donant peu a la confusió amb l'ou de reig. D'aquí el nom català de reig bord.

El peu també és blanc, llarg (pot fer més d'un pam), recte i ferm, engalanat amb un anell també blanc. Destacarem també que resulta molt fàcil separar el peu del barret.

El reig bord també té volva com totes les amanites, però molt diferent a la de l'ou de reig o la farinera borda, més dura i enganxada al peu del bolet, molt més irregular, com fent rodones concèntriques.

Podem trobar l'amanita muscaria en tot tipus de bosc, sobre terrenys silícics. Desde pins i avets fins a fagedes, passant per roures o bedolls.

Toxicitat del reig bord (amanita muscaria).

Tot i que que després explicarem alguns usos tradicionals que s'han fet (i encara es segueixen fent) del reig bord, hem de dir que aquesta espècie és tòxica i, per tant, s'ha d'evitar la seva ingesta en tots els casos, tot i no portar el segell de la mort que sí tenen cosines germanes seves com l'amanita phalloides o l'amanita verna. Mentre que la dosi mortal de farinera borda (podeu llegir un article sobre l'amanita phalloides aquí) és de 30 grams, la del reig bord està al voltant dels cinc quilograms de bolet per persona i ingesta.

Amanita muscariaEntre 30 minut i una hora després de la ingesta es dona un quadre gastrointestinal caracteritzat per vòmits i diarrees, posteriorment l'intoxicat comença a patir distorsió de la realitat, deliris i al·lucinacions reversibles passades unes hores, semblant a la ingesta de psilocybes i d'altres bolets al·lucinògens.

Usos del reig bord.

El reig bord o amanita muscaria ha estat emprada a Catalunya tradicionalment com a insecticida. Es bull el bolet amb llet i sucre i es col·loca en un plat fondo. Les mosques s'apropen a la dolçor de la llet i queden atontades per l'efecte del bolet. D'aquest ús li ve el nom de "Matamosques" en català o "Matamoscas" en castellà.

El reig bord als països nòrdics. 

L'amanita muscaria té una llarga història com a substància psicotròpica als països del nord d'europa desde fa centenars d'anys. Pobles de Lapònia, Sibèria... no tenien cap més substància intoxicadora abans que l'home blanc hi portès l'alcohol, així que feien un Amanites muscariesús lúdic del reig bord, de vegades fins i tot religiòs quan el prenien els xamans per parlar amb els déus.

L'amanita muscaria té dos components, la muscarina, que afecta al fetge i l'intestí, i l'àcid ibotènic (muscimol quan s'asseca), que és el causant de les alucinacions. Un cop ingerida l'amanita muscaria, la muscarina es queda al cos, però el muscimol es filtra a través dels ronyons i s'expulsa per la orina. És per això que algunes tribus tenien com a tradició donar el bolet als seus esclaus i oferir l'orina d'aquests als seus convidats d'honor, en mantenir els efectes enteògens però haver perdut la toxicitat gastrointestinal. Altres versions parlen de la ingesta de bolets per part de gent adinerada, mentre que els pobres esperaven a la porta de les seves cases per recollir l'orina.

L'amanita muscaria a la cultura. 

És ben habitual trobar l'amanita muscaria o reig bord a contes tradicionals, sovint lligada a éssers fantàstics com els barrufets (que hi vivien a dins) o els gnoms, i fins i tot si ens fixem bé, els gnoms tenen la forma i els colors de l'amanita muscaria. No és difícil reig/reig bordimaginar-se la relació.

També és diu que l'Antoni Gaudí era aficionat al consum d'amanita muscaria, fet que el va portar a incloure-la en algunes de les seves obres, per exemple a la porteria del Parc Güell.

D'altres autors parlen també del distanciament que es va produïr en la relació entre Salvador Dalí i el filòsof Sabino Ordàs deprés d'un berenar d'ous de reig bord

I, fins i tot, podem parlar d'algunes frases fetes com "Estar tocat del bolet" que de ben segur tenen el seu orígen etimològic en aquest preciós bolet.

Confusió amb l'ou de reig.

No és fàcil de confondre l'ou de reig amb el reig bord si ens fixem en el color de les làmines i el peu, taronja en el reig vertader, i blanc en el bord. Teniu un article complert on expliquem com diferenciar-los en aquesta comparativa muscaria Vs ou de reig.

Finalment, recordar-vos que en cap cas recomanem el consum d´aquest bolet ja que pot portar consequències greus i, recordar-vos també, com sempre, esperem els vostres comentaris a peu de pàgina.

Reig bord petit

  • Boletaire Ivan IPVIPV- Ivan Pino

    Boletaire des que tenia ús de raó i podia caminar, seguint la tradició i les ensenyances de l'avi.
    Caminador, explorador i curiòs que s'ha prés això dels bolets com un esport i un repte a més d'una afició.
    Interessat en investigar tot el que fa referència a cicles de bolets, apassionat de la meteorologia i aprenent de geologia i botànica.

    Impulsor d'Amb B de Bolets i Bolets.com i col·laborador a Catbolet.com
    Facebook | Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+