Bolet de tinta

Bolet de tinta a la gespaEl bolet de tinta és un d'aquells bolets que molts boletaires menyspreen o rebutgen, però que es comporta de meravella a la cuina i, donada la seva prematura i nombrosa aparició després d’un període de pluges, ens pot salvar més d’una sortida.

Característiques del bolet de tinta.

El bolet de tinta (Coprinus comatus en llatí) té un barret en forma d’ou allargat que quan el bolet va envellint, es comença a obrir per sota, fins agafar una característica forma de campana que  desprèn un líquid negre que recorda a la tinta, d’aquí el seu nom. És blanc, amb un cercle al cadamunt de color marró clar, i uns plecs també de color marró que li donen el nom en castellà de barbuda.

El peu és prim, llarg, de color blanc, buit al centre i fàcilment separable del barret.

Les làmines són blanques de jove, passant ràpidament al rosa i fins al negre.

La carn és blanca de jove, fràgil, amb un agradable gust i olor. Quan el bolet envelleix es va tornant rosa i, posteriorment negra, fins a desfer-se en una massa viscosa.

 

On trobar el bolet de tinta.

Bolet de tinta al prat.El bolet de tinta és un bolet que surt després d’abundants pluges tant a la primavera com a la tardor. El podem trobar als prats i parcs amb gespa, però sobretot a les vores de camins i carreteres i a terrenys remoguts, on pot formar grans erols que van sortint de forma progressiva, donant una visió espectacular al boletaire, que pot observar els seus diferents estadis de desenvolupament.

El bolet de tinta a la cuina.

La cuina amb el bolet de tinta és semblant a la que podem fer amb els xampinyons. El podem gaudir cru, acompanyant a una amanida o en carpaccio, o fregit amb all i julivert. També pot donar distinció a un plat de pasta, ja sigui amb crema de llet o fregit i afegit a uns espaguetis.

Això sí, hem de vigilar en utilitzar només exemplars joves i consumir-los ràpidament, ja que si el deixem a la nevera l’endemà trobarem que s’han començat a liquar. Un petit secret per a endarrerir aquest procés és arrencar el peu del barret només collir els bolets.

També recomanem no agafar els bolets de tinta que trobem als parcs, les vores de carreteres i camins transitats degut a l'acumulació de metalls pesants. Podeu llegir més sobre aquest tema en aquest enllaç.

Confusions amb el bolet de tinta.

La confusió més perillosa és amb altres coprinus, en especial amb el coprinus atramentarius, que és més petit, no té plecs al barret i té un color més marronós. Aquest bolet és tòxic si el barregem amb begudes alcohòliques, produint una reacció al·lèrgica amb febre, pell vermella i trastorns gastrointestinals, repetint-se el quadre cada cop que es pren alcohol en els dos o tres dies posteriors a la ingesta dels bolets. Aquesta reacció s’havia aprofitat antigament en alguns tractaments per a pacients amb alcoholisme.

Sabeu més sobre el bolet de tinta?

Recordeu que els comentaris són oberts per a que digueu la vostra sobre el bolet de tinta. També teniu disponibles les xarxes socials, o el fòrum de bolets.com.

Bolets de tinta 

  • Boletaire Ivan IPVIPV- Ivan Pino

    Boletaire des que tenia ús de raó i podia caminar, seguint la tradició i les ensenyances de l'avi.
    Caminador, explorador i curiòs que s'ha prés això dels bolets com un esport i un repte a més d'una afició.
    Interessat en investigar tot el que fa referència a cicles de bolets, apassionat de la meteorologia i aprenent de geologia i botànica.

    Impulsor d'Amb B de Bolets i Bolets.com i col·laborador a Catbolet.com
    Facebook | Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+