El moixeró de tardor o clitocybe nebularis

Hi ha bolets que tradicionalment es consideren comestibles a moltes comarques, però amb els que s’ha d’anar amb cura a l’hora de consumir-los. El moixeró de tardor és un d’aquests bolets.

Característiques del moixeró de tardor.

El barret del moixeró de tardor pot assolir mides respectables de fins a 20 cms de diàmetre, és de color gris o marronós (tot i que hi ha una subespècie més blanquinosa) i té forma convexa quan és jove que es va aplanant quan el bolet madura. La seva cutícula és separable.

El peu del clitocybe nebularis és del mateix color que el barret o una mica més blanquinós, té forma cilíndrica tot i que s’eixampla cap a la base i es caracteritza per ser més fibrós que la carn del barret.

Les làmines d’aquest bolet són decurrents, de color blanc o lleugerament crema, disposades d’una manera semblant a les del moixeró, d’aquí el seu nom popular en català.

La carn és compacta i generosa, guardeu-me el secret però cada cop que el veig m’agafen ganes de queixalar-lo! I més després d’olorar un exemplar jove, té una olor difícil de definir, semblant a la de la lepista nuda però potser més intensa. Si els trobeu no dubteu en olorar-los!

Altres noms del moixeró de tardor.

En català també se l'anomena bromosa, pampa o pampa grisa.

En castellà se li diu pardilla.

I al País Basc se'l coneix amb el nom d'illarraka.

On podem trobar el moixeró de tardor.

Podem trobar el moixeró de tardor en tot tipus d’habitat, però on l’hem observat en més quantitat és a fagedes i boscos humits mixtes de pi i alzina. Forma grans erols amb nombrosos exemplars que ofereixen un fantàstic espectacle a la vista.

El moixeró de tardor i la seva intolerància.

Un bon company, molt boletaire em comentava que havia tastat el moixeró de tardor i havia agafat tal indigestió que només olorar-los li venien nàusees. Imagineu-vos com deuria anar el tema que tampoc menjava marçots perquè la olor al cuinar-los li recordava a la del moixeró de tardor.

Bé, ja us avisem que el meu amic no és ni molt menys l’únic que no tolera aquest bolet. Sembla que el responsable seria la nebularina, una substància amb propietats antibiòtiques a la que algunes persones es mostren molt sensibles. Per aquest motiu a Espanya està prohibida la comercialització del clitocybe nebularis així que no dubteu a denunciar-ho si algun cop el veieu al mercat!

Precaucions amb el moixeró de tardor.

Malgrat els seus perills, el moixeró de tardor és molt apreciat per molts boletaires. Si algun cop el voleu afegir a algun plat us fem unes quantes recomanacions:

1-     Bulliu el moixeró de tardor i llenceu l’aigua de cocció ja que la nebularina és soluble en aigua.

2-     Si és el primer cop que en consumiu, tasteu una petita quantitat.

3-     No feu ingestes de moixeró de tardor gaire seguides.

Dit això, us fem saber que a bolets.com recomanem NO consumir aquest bolet.

Confusions del moixeró de tardor.  

A les precaucions que us hem esmentat cal afegir el perill de confusió amb l’entolona lividum o fals carlet. L’entoloma lividum provoca intoxicacions molt perilloses cada any, portant a nombrosos boletaires a l’hospital amb quadres gastrointestinals molt severs. A diferència del moixeró de tardor, el fals carlet té les làmines escotades en comptes de decurrents, d’un color crema molt més intens i el seu aroma recorda a la farina.

Sabeu més sobre el moixeró de tardor?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.