El marçot, bolet amant del fred
El marçot, bolet amant del fred
A mesura que avança l'hivern, el boletaire entra en un lletarg gairebé nostàlgic. No són poques les temporades en que es poden trobar trompetes o fredolics cap a la costa al gener, però sovint la llarga i sorollosa temporada de tardor ens esgota mentalment, aparcant els bolets fins i tot dels somnis. Ens distreiem buscant la nevada, alguns van al Pirineu a trepitjar-la... i als que som gaire d'esquí els turrons i la mandra se'ns van acumulant a la panxa i les cames. Tot això fins que arriba la primera ploguda cap a finals de gener o principis de febrer, llavors de cop i volta sonen totes les alarmes i el cap fa un gir i comença a bullir perque arriba el temps del primer bolet de l'any, el marçot (Hygrophorus Marzuolus), el bolet amant del fred.
Noms populars del marçot
El marçot, en llatí Hygrophorus Marzuolus, també és conegut a Catalunya amb els noms de bolet de neu, bolet del esquirols, llenega d'hivern o llenega de primavera. A Espanya se'l coneix com marzuelo, marzuolo o marzuolus.
Característiques del marçot
El marçot és un bolet de la família de les llenegues. El barret sovint és convex en exemplars joves, després passa a ser pla i finalment concau, amb les làmines aixecades que sobresurten de la fullaraca o la molsa. Quan neix està enterrat, així que el marçot jove presenta bona part del barret de color blanc, a mesura que li toca la llum passa a un color blau amb tonalitats gris metàl.liques. El peu del marçot és blanc, amb un gravat de color gris quan l'exemplar creix, que s'accentua a la part que l'uneix a les làmines. Les làmines del marçot són semblants a les de la llenega, separades, amb un tacte com de cera i va alternant una làmina que arriba fins el peu amb una altre molt més curta. Al igual que amb la resta del bolet, en marçots joves les làmines són gairebé blanques i quan maduren van agafant una tonalitat més grisa. És un bolet que no fa gaire olor en cru. El marçot sovint forma erols força nombrosos.
Com buscar marçots
El marçot no és un bolet gaire abundant a Catalunya. Al prelitoral el trobarem associat a boscos de pi roig i roure, però donat que és capritxós amb el tipus de terreny, les zones on buscar-lo seran molt acotades. El marçot en aquestes zones pot aparèixer des de finals de gener si l'hivern és plujós, fins a principis d'abril. És curiós que al País Basc o Navarra se'l troba a fagedes de baixa alçada, però a Catalunya no li acaba d'agradar aquest habitat. La seva recerca requereix de molta paciència, buidar el cap de qualsevol pensament i només mirar a terra a la recerca d'alguna protuberància, el dibuix d'una làmina o el seu color mimètic camuflat entre les fulles, el branquillam o la molsa. En general m'agrada buscar el marçot a les vores de les canals, a plans que reben aigua de les carenes o als tàlvegs de les vores dels camins, gairebé sempre en obaga. Al pirineu es pot dir que podem buscar el marçot a aquelles pinedes on a l'estiu i la tardor trobem ceps, a tots dos els agraden els arbres madurs i tots dos tenen preferència pels terrenys àcids, però on tindrem més possibilitats d'encertar serà del Ripollès cap a l'oest. La temporada comença en acabar el desgel, entre mitjans d'abril i principis de juny (cal considerar que és un bolet que la majoria de vegades busquem per sobre de 1600 metres). En ser un bolet que neix sota la neu, esdevé el primer aliment per a molt animals (d'aquí li ve el nom de bolet dels esquirols). Una bona estratègia per buscar el marçot és seguir el rastre que deixen els animalons. De ben segur s'hauran cruspit la meitat de l'erol, però la resta el podrem fer anar al cistell!
Algunes zones on buscar marçots
A principi de temporada el podem buscar a la cara nord del Montseny, a prop del poble de Seva. Els cotxes aparcats al voral de la carretera ens marcaran per on podem començar. Al pirineu, zones on podem trobar marçots són Campelles, Meranges, La Molina o Sant Joan de l'Erm.
Possibles confusions amb el marçot
Per l'època en que apareix és molt difícil de confondre. No hi ha més bolets de bon tamany al bosc.
Com cuinar el marçot
Amb el marçot recomano una pràctica que no recomano amb cap altre bolet. El marçot és un bolet que acostuma a venir del bosc amb un excès important d'aigua, i la deixa anar quan el posem a la paella. És recomanable llençar l'excés d'aigua per a que no se'ns cogui massa el bolet, un cop retirada aquesta aigua hi tirem el raig d'oli i fregim normalment.
És considerat un comestible excel·lent, i accepta tot tipus de receptes però a mi m'agrada especialment amb pasta, i si a sobre trobem uns quants espàrrecs ens surt una pasta primavera excepcional!
Video sobre com buscar marçots prement aquest link
Sabeu més sobre el marçot?
Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.