La llenega negra, reina del fred.
La llenega negra, reina del fred (Hygrophorus Latitabundus)
Quan la temporada comença a arribar al seu final i marçots, múrgules, bolets de prat, ous de reig, ceps i fins i tot pinetells i rovellons han deixat de mostrar-se en tot el seu esplendor, i el fred i alguna glaçada s'apropia del bosc, als boletaires ens queda un darrer tresor: la llenega negra. La que segons el seu nom en llatí "s'amaga". Bolet molt preuat a comarques com el Solsonés, el Bages, el Berguedà o l'Anoia farà les delícies de qui la trobi, tant al bosc com a la cuina.
Altres noms de la llenega negra
Entre d'altres... llanega, llanega negra, senyoreta, mucosa, pegalosa, carmellosa o caramellosa.
Característiques de la llenega negra
La llenega negra té un barret gran, quan l'exemplar és jove té una forma semiesfèrica, després es torna convex i finalment aplanat, arribant a fer diàmetres de més d'un pam. La cutícula és separable, de color marró amb el centre d'un color més fosc i amb temps atmosfèric normal, recoberta d'una substància viscosa i enganxifosa que anomenem moc. El peu de la llenega negra és de color blanc i també recobert de moc que agafa tonalitat marró, en alguns exemplars és prim i en d'altres gruixut amb una protuberància al mig. Les làmines són blanques tirant a crema quan l'exemplar envelleix, adnates. Carn ferma, blanca, d'olor suau i gust dolcet.
La llenega negra és un bolet excepcional per acompanyar guisos de llarga cocció.
On i quan buscar la llenega negra
Buscarem la llenega negra quan el fred s'apropi, desde finals de setembre-principis d'octubre a cotes superiors als 1000 metres fins al desembre, o fins i tot gener en anys excepcionals a la línia litoral.
Terreny calcari
Només trobarem la llenega negra a terrenys calcaris, és a dir, amb ph del sól superiors a 7. A grans trets podriem dir que el prepirineu, les comarques centrals i de Lleida i el litoral i prelitoral tarragoní són terrenys adequats per la llenega negra. El boix i el romaní són dos plantes que creixen sobre terrenys calcari que ens poden donar bones pistes.
Pinedes
La llenega negra és un bolet que trobarem sempre associat a pinedes, tant de pi roig com de pi blanc o pinassa, de vegades acompanyades d'algun roure, preferiblement amb més de 20-30 anys d'edat.
Humitat i fresca
Les primeres sempre les haurem de buscar als llocs més humits i frescos del bosc, sovint a prop de canals que li aporten aquestes condicions, o ben amagades sota una espessa capa arbustiva. A mesura que la temporada avança, si la pluja i l'absència de vent acompanyen, també les anirem trobant a llocs més oberts i fins i tot les darreres a solei. La llenega negra, en ser un bolet que tolera bé glaçades febles, i de seguida es passa quan fa una mica massa de calor, la qualitat dels exemplars anirà millorant a mesura que avanci la temporada, i si l'any és bó, seran els darrers exemplars a solei els que ens sorprenguin per tamany i qualitat de la carn, quan ja gairebé ningú les busca.
Altres bolets que acompanyen la llenega negra al bosc
Altres bolets que comparteixen habitat amb la llenega negra són especialment el fredolic, la llengua de bou, el camagroc i l'amanita ovoidea, a més del rovelló, el pinetell o la cama de perdiu.
Algunes zones on buscar la llenega negra
Per exemple les podem buscar a prop d'Oden o Lladurs o a prop de la Nou de Berguedà (en general tant el Solsonès com el Berguedà són productores de llenega negra), cap al Moianès, a la banda oest d'Osona, cap al Garraf, l'Anoia...
Possibles confusions de la llenega negra
Una possible confusió es pot donar amb l'hygrophorus personii o llanegall, però aquest creix a alzinars sobre terrenys àcids, i és d'un tamany més modest. També comestible però de molta menys qualitat que la llenega negra.
La llenega negra a la cuina
Es pot menjar en truita, saltejada amb all i julivert, a la brasa... però és als guisats on dona el màxim de sí mateixa. Uns bons peus de porc, o un rodó de vedella seran grans acompanyanys d'aquest exquisit bolet.
Sabeu més sobre la llenega negra?
Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.