El Rossinyol

De groc i de taronja: un bolet de colors llampants


Erol de RossinyolsEl Rossinyol (Cantharellus Cibarius), és un bolet molt apreciat a Catalunya, tant com va ser-ho en temps ancestrals des de l’antiga Roma. És un bolet ferm i fàcil de conservar. El seu color groc ataronjat viu, el caracteritza i el fet que no l’ataquin les larves li dóna punts d’afegit. Ens el trobem buscant altres espècies i el recol·lectem amb molt de gust. Les seves formes poden ser molt variables, però sempre mantenint un mateix padró.

Amb les primeres pluges d’estiu, m’agrada anar-lo a buscar. El terreny ben moll, vessant bac, els rossinyols destaquen com punts de llum enmig de la fosca terra humida, tot un espectacle visual que val la pena descobrir.

 

Noms populars del Rossinyol 

A Catalunya l’anomenem Rossinyol, Vaqueta, Picornell, Ginesterola... a Euskadi l’anomenen Zizahori, a Galícia se’n diu Cantarela i d’altres llocs de la península, Rebozuelo, Siesta...

 

Característiques del Rossinyol 

Rossinyols de bosc d'alzinaEl seu barret és ferm i convex inicialment, a mesura que el bolet guanya en maduresa, el marge s’enrotlla i es torna fràgil. En moltes ocasions pren forma d’embut. Por arribar a fer 10cm de diàmetre.

Aquest bolet més que tenir làmines, té plecs. Els plecs són separats a la part del marge del barret i acaben junts, de forma decurrent sobre el peu del bolet.

El peu és ferm, carnós i pot prendre formes variables. A l’inici pren colors més blanquinosos que el groc viu del barret, però s’acaba tornant groc.

La seva carn és blanca i compacte, d’olor suau i agradable que ens pot recordar fruites com l’albercoc o la pruna.

 

Quan i com buscar el Rossinyol ? 

El rossinyol és un bolet que apareix tant en boscos de frondoses com de coníferes. Prefereix més els boscos caducifolis. Els boscos de roure, alzina i faig són els seus preferits.

El trobarem en abundància durant l’estiu boletaire, als mesos de juny i juliol, però les pluges han de ser presents. Els hi agrada els racons humits, com fondalades i clots, zones molsoses que mantenen la fresca. Tot i necessitar aquesta humitat, el rossinyol disposa d’un mecanisme de hidratació que el manté viu durant períodes de forta calor.

Durant la tardor també prolifera, tot i que no amb tanta abundància com a l’estiu. És un bolet que pot sortir en nombroses quantitats i molt agraït de buscar. El podem trobar compartint hàbitat amb el siureny fosc, l’ou de reig... En aquest vídeo, podreu veure com els busquem.

 

 

Algunes zones on buscar el Rossinyol 

A Catalunya podrem trobar el rossinyol principalment a tota la meitat est del territori.

El fet que sigui un bolet que prolifera en diversos tipus de boscos, fa que el puguem anar a cercar a multitud de zones.

Al pirineu i pre-pirineu el trobarem principalment als boscos de pi i avetoses. Les zones de Riu de Cerdanya i boscos de Campelles són bons productors d’aquest bolet.

Baixant d’alçada, les fagedes del Montseny també en són bones productores tot i que haurem de buscar bé els trossos de bosc. Els alzinars i rouredes dels voltants de Viladrau també són zones molt productores de rossinyols.

Per la costa, tant al litoral com pre-litoral, haurem de buscar-los enmig de boscos de roure i alzina. Sectors del Montnegre, Corredor i més cap al nord, les Gavarres. Són zones especialment ideals per aquest bolet.

 

Possibles confusions amb el Rossinyol 

Rossinyols d'alzinaEl principal perill de confusió tòxica és amb la Gírgola d’olivera (Omphalotus olearius), aquesta està composada per làmines molt juntes, el seu peu és prim i uniforme i el color és més ataronjat. La seva carn és groga i elàstica. Creix formant petits ramells on hi ha nombrosos exemplars. Aquesta prolifera sobre les soques de l’olivera o també dels roures. Aquest bolet provoca greus quadres de gastroenteritis i diarrea, a més de provocar suors fredes i vertigen tot i que els negatius efectes, són de curta durada. 

Altres espècies susceptibles de confusió, però comestibles, poden ser el Fals Rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), de color més ataronjat de carn groguenca.

El rossinyol també es pot confondre amb espècies de la mateixa família que també són comestibles, com el Cantharellus Friesii, que apareix únicament en frondoses de color taronja brillant i de forma més irregular. També el Cantharellus Amethysteus, un bon comestible de color menys cridaner, amb tons violetes al centre del barret i poc corrent.

  

El Rossinyol a la cuina 

Aquest bolet és molt saborós i gustós a la cuina. La seva carn de gust molt fi i perfumada. A causa de la seva consistència, és un bolet que necessita una cocció més llarga que altres bolets.

El podrem menjar simplement saltejat amb all i julivert, en truita, com acompanyament de carns o fins hi tot en cremes, podeu veure una recepta que tenim publicada a la web: crema de carbassa amb rossinyols. Els exemplars més petits es poden conservar en cru macerats amb vinagre i altres espècies.

El rossinyol és un bolet fàcil de conservar i es pot assecar. Molt valorat en algunes regions d’Europa on han tingut que desenvolupar normatives per la recol·lecció d’aquest bolet.

 

Rossinyols de pi

 

Sabeu més sobre el Rossinyol ?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o difonent en xarxes socials.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+