La Greixa, el Peu de rata reina

 

Sparassis Crispa, una greixa ben joveTot boletaire ha sentit parlar d’aquest bolet (sparassis crispa), si més no quan ens hem trobat peus de rata d'aquells més atípics hem pensat que podria ser una Greixa o també, més per la seva dificultat per ser trobat que no pas per les vegades que s'hagi degustat. Fins hi tot, hem llegit que està anomenat en algunes llistes com a bolet en perill d’extincióÉs un bolet que normalment s’ensopega i cal recordar el punt exacte on s’ha recol·lectat, perquè repeteix cada any si se li avenen les condicions per fer-ho. Serà a partir d’aquí, quan el boletaire anirà a visitar el seu niu per veure si ha tornat a florir.

És un bolet fàcil de confondre amb altres sparassis o ramaries. La suavitat i bona textura que té aquest bolet a la cuina no és ben aprofitada ja que no és un bolet que tingui molta tradició culinària. No obstant és un bolet que cada vegada atreu més al boletaire, per això n’anem a fer cinc cèntims.

 

NOMS POPULARS DE LA GREIXA

A Catalunya se l’anomena Peu de Rata Reina o Greixa, al País Basc se li’n diu Azalore Belaki, a la península l’anomenen Seta Coliflor o Clavaria Rizada. A China que també se’n consumeix a través de cultiu l’anomenen Orella de Plata...

 

CARACTERÍSTIQUES DE LA GREIXA

Exemplar adult de Greixa enganxat a arbreLa Greixa o Peu de Rata Reina (sparassis crispa) és de la família dels sparassidaceae. És un bolet que pot sobrepassar els 40 cm de llargada, arribar fins als 25 d’alçada i pesar fins a 5 kgs. La seva part superior (equivalent al barret), presenta un enllaç de múltiples ramificacions de forma ondulada i aplanades amb un color cremós en els exemplars més joves. A mesura que el bolet guanya amb maduresa, el color canvia a ocre marronós i aquestes ramificacions tendeixen a desenredar-se i fer-se més espaiades entre elles.

El seu peu és gruixut, curt i blanquinós, a l’inici tendre per acabar tornant-se elàstic amb l’edat, a partir d’aquest es desenvolupen les ramificacions.

La seva carn és molt aromàtica, dolça amb gust de nous, avellanes i fruits secs. Quan la collim, desprèn olor anisada i d’herba fresca.

  

QUAN I COM BUSCAR LA GREIXA

 Aquest bolet s’associa principalment als boscos de coníferes. Acostuma a desenvolupar-se principalment en boscos de pins, però també amb roures i avets, preferiblement d’edats avançades. El seu període de floració és de finals d’estiu prolongant-se durant tota la tardor fins l’arribada dels primers freds.

Aquest bolet, busca arrecerar-se del vent, i ho fa creixent enganxat a la base dels pins o soques. El miceli s’agafa a les arrels d’aquestes coníferes a través del qual es desenvolupen les ramificacions. És cert, que si talléssim el bolet del peu, aquest es tornaria a reproduir. Hem preparat un parell de videos per tal que pogueu veure la millor manera de buscar i l'hàbitat ideal per trobar aquest bolet.

 

 

 

 

ALGUNES ZONES ON TROBAR LA GREIXA

Greixa adulta enmig de bosc de pi roigAquest bolet és complicat de cercar. Tot i que el podem trobar a tota la península, és un bolet que no apareix de forma massiva. La millor notícia que podem donar, és que repeteix als mateixos llocs, per tant, serà important memoritzar les ubicacions on els haguem collit des d’un inici.

Algunes zones productores de greixa, poden ser punts molt localitzats de la Cerdanya, com Lles o els boscos d’Aransa pel seu vessant nord, o els boscos de Meians que fan frontera amb el Ripollès pel seu vessant sud.

També els boscos de pi vell de St. Joan de l’Erm o propers al port del Cantó, se n’hi han trobat algunes.

El més freqüent per trobar aquest bolet, és ensopegar-lo collint altres espècies com els ceps o els rovellons, que són bolets que els podem associar al mateix hàbitat que la greixa.

 

POSSIBLES CONFUSIONS AMB LA GREIXA

És fàcil confondre aquest bolet, ja que com que no se’n veuen masses, costa agafar referències per diferenciar-lo de qualsevol bolet similar que trobem al bosc.

Es pot confondre amb altres espècies de peus de rata com la Ramaria Botrytis (manetes de coliflor), però les ramificacions acaben amb punxa i no són ni aplanades ni ondulades, és comestible per això.

També la podem confondre amb la Ramaria Formosa, paro les seves ramificacions són d’un color més vermellós o ataronjat i a més neix sota frondoses. És tòxica.

També es pot confondre amb la Sparassis Brevipes, aquesta desprèn un olor poc agradable de lleixiu i ben aviat és torna coriàcia, és un bolet que es considera sospitós i poc recomanable.

 

LA GREIXA A LA CUINA

Greixa jove i tendre enganxada en el seu hàbitatPrimer de tot, remarcar que només consumirem els exemplars joves d’aquest bolet ja que amb el pas del temps del temps la carn del bolet es torna coriàcia i s’han detectat algunes indigestions per consumir exemplars massa vells.

És un bolet ideal per a la preparació de cremes, amb les quals es destil·la tot el seu perfum. Hi ha qui les troba molt bones passades per la paella amb una mica de mantega, sal i pebre. També poden preparar-se amb estofats però el gust, tot i que és bo, és diferent. Tot anirà al gust del consumidor.

És un bolet que es pot assecar i se li reconeixen propietats medicinals. Podria ser estimulant.

 

 

Sabeu més sobre el Peu de Rata Reina?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o difonent en xarxes socials.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+