Rovellons a la brasa

Un bon foc de tardor fumeja i espetega, sentim olor a llenya cremada i la calor que desprèn ens escalfa mans i cara. Uns minuts abans, collíem rovellons i pinetells a una pineda de les Gavarres gironines. Ara, ja és hora de dinar i prepararem, cervesa en mà, una de les receptes típiques de la cuina de bolets de tardor, els rovellons a la brasa.

Un per un anem agafant els millors bolets del cistell, tallant les potes dels rovellons i els pinetells assegurant-nos que no n'hi hagi cap de corcat, és important revisar-ho bé, ja que només els més sencers seran aptes per fer a la graella i no tenir sorpreses posteriors a taula.  Com sabeu, a cap boletaire li agrada que els comensals trobin passatgers a dins els bolets que ell ha collit i cuinat per a compartir amb la seva colla. És una qüestió gairebé d’honor boletaire.

 rovello-a-la-brasa

Així doncs, portem una bona estona de ritual boletaire, entre preparar la llenya, encendre el foc amb un xic de paper i pinyes, atiar-lo, fer que cremi una estona per fer brasa, triar els rovellons, tallar-los la pota, parlar amb els amics... i per fi el moment de la veritat.. esbarriem el foc per tal que només quedi un bon caliu i gens de flama, repartim els rovellons per sobre la graella, i apa... graella plena de rovellons al foc, a un pam d’altura i aguantada per 3 pedres .   . 

Els anem girant  perquè es vagin fent mica en mica, sense presses per favor, és dia de festa... el foc emet molta escalfor i ja ens hem acabat la cervesa, n'agafem una de fresqueta per continuar amb la nostra feina a vora del foc.

Fer els rovellons a la brasa és senzill i complicat a la vegada: Es tracta de fer els rovellons al punt, i entenem per punt el moment en que queden cruixents per fora i sucosos per dins. Complicat, oi? Just a l'hora de treure'ls els salem i els reguem amb un oli macerat. Opcionalment afegim una dent d'all picat ben petit.

Ull, podem deixar-ne uns quants sense all, ja que alguns estómacs no toleren correctament aquest element, i aquí aixeco el dit i em demano els rovellons sense all, siusplau. També per qui vulgui una digestió més senzilla o hagi quedat per anar a fer petons després de l’àpat.

Rovellons-cuits-a-la-brasa

El guardià dels rovellons a la brasa, que habitualment és el propi boletaire que els ha collit, vigila a peu de foc els rovellons, mentre la resta de companys comencen a dinar o a sopar. Cal fer-ho així i insistir a la resta que comencin a menjar i no esperin. D´aquesta forma  treurem els rovellons i pinetells  del foc i passaran a l’àpat quan estan encara ben calentons. És un moment crític, ja que si passen uns minuts entre fer-los i menjar-los  els rovellons es refreden i ens cau la paradeta que teníem muntada.

Un cop a taula i per crear atmosfera de tardor, és bo explicar que de rovellons i pinetells n'hi ha de diversos tipus i gustos, i podem jugar a  detectar-los i opinar sobre les nostres preferències.

Igual d'important, i nosaltres sempre ho fem, és comentar als companys de taula que els rovellons deixen làtex vermell i taronja en funció de l’espècie, així que no s'espantin quan vagin al lavabo i pixin vermell. En aquest punt cal aclarir que no és una broma... el làtex del rovelló tenyeix l’orina, i això no és dolent en absolut.  Com sempre, alguns no t'escoltaran i si no estan acostumats a menjar rovellons s'espantaran en la seva primera visita als serveis o pins més propers.. no cal anar a urgències, amics.

Dit això.. coure una bona graella de rovellons a la brasa és una activitat que socialitza, estèticament bonica, gastronòmicament amb sentit... i que et deixa fumat com un salmó (No tot podia ser bonic), així que intenteu fer servir bona llenya que desprengui una bona olor (com la d’alzina) o bé porteu roba de recanvi.

Ens fa feliços saber que hi ha algú a l'altre costat i que ens llegiu, així que us agraïm que compartiu amb nosaltres la vostra forma de fer els rovellons a la brasa o les anècdotes derivades. Així també sabem que existiu i ens anima a continuar escrivint.