Boletus pinícola, el cep vermell

 

Una de les moltes varietats de boletus és el pinícola, un excel.lent comestible. Ben entrada la temporada de
primavera al pirineu, i aprofitant les bones vistes que ens ofereix el desglaç, s’activen els sentits per anar a cercar el boletus pinícola. Portem mesos sense veure cap cep i la seva presència es fa anhelar. El color vermellós del seu barret es delata damunt del terreny, se’ns deixa veure durant un període curt a la primavera i es prolongarà durant la tardor en el seu màxim esplendor.

 Exemplars boletus pinophilus

NOMS POPULARS DEL BOLETUS PINÍCOLA

 A més de cep vermell, a Catalunya també se l’anomena cep pinícola o Sureny, a Euskadi, Hongo de pino o Calabaza. A França i Italia és un dels bolets més preuats, els italians l’anomenen porcino rosso i els francesos cépe des pins.

  

 

 

 

 

CARACTERÍSTIQUES DEL BOLETUS PINÍCOLA

 

 El boletus pinícola (boletus pinophilus) és de la familia dels boletals. El barret amb tonalitats rogenques i caobes, és carnós i d’inici neix ben arrapat al tronc on tendirà a expandir-se podent arribar als 20cm de diàmetre. El seu marge es torna cada vegada més irregular a mesura que el bolet es va fent adult.

El peu és carnós i molt gruixut quan neix el bolet, pot arribar a tenir més diàmetre que el propi barret. A mesura que creix el bolet el peu s’allarga. El peu és blanc, però a mesura ens acostem a la seva base, forma una retícula amb tonalitats roges i ocres amb concordància amb el barret.

  

 

 

QUAN I COM BUSCAR EL BOLETUS PINÍCOLA ?

 

 El cep vermell, ens farà una primera brotada a la primavera si les plujes acompanyen i s’acabarà de desenvolupar durant la tardor. Típic de boscos amb coníferes com indica el seu nom, el pi roig és un dels seus hàbitats predilectes, però també els podrem trobar en boscos de frondoses amb faigs, de manera més puntual.

Exemplar jove de boletus pinophilusA mitjans/finals de primavera, els buscarem a zones pirinenques per damunt els 1500m,  preferentment a pinedes velles de pi negre i pi roig. Caldrà encertar al moment de fixar els dies per anar a trobar-lo ja que en époques de pre-estiu la calor el corca molt fàcilment.

A la tardor utilitzarem els mateixos hàbitats, però anirem baixant de cota a mesura l’estació avança. Tenint en compte el seu hàbitat muntanyenc i que, com la majoria dels boletus, és més aviat termòfil, aquest bolet acabarà el seu cicle de floració abans no arribin les primeres glaçades.

 

 

 

 ALGUNES ZONES ON TROBAR BOLETUS PINÍCOLA

 Boletus pinophilus

Durant la temporada s’amaguen bones raconades als boscos de St Joan de l’Erm i fronterers amb Andorra, com la zona d’Ós de Civis. Els boscos de la cara nord de la Cerdanya com Meranges també tenen bons racons i d’especial menció, les vessants nord del pirineu oriental català, situades a França com els petits pobles d’Err, Llo o Valcebollere.

 

 

 

 

POSSIBLES CONFUSIONS AMB EL BOLETUS PINÍCOLA

 

 És freqüent confondre el boletus pinícola amb d’altres espècies de la seva família, com el boletus aereus (tot i que aquest té el barret més fosc), el boletus regius (tot i que aquest té tonalitats roses i el seu peu no és blanc), boletus edulis (tot i que seu ribet blanc marcat al marge del barret el diferencia) o el boletus aestivalis (el qual té un peu molt més reticulat que les altres espècies boletals). Totes aquestes espècies són comestibles.

La confusió més perillosa és amb el tylopilus felleus (mataparents amargant), Aquest presenta colors rosencs quan els exemplars són adults i un peu amb un reticle ben marcat. La seva amargantor el diferencia dels altres boletus i el fa un bolet no comestible.

   

 

 

EL BOLETUS PINÍCOLA A LA CUINA

 Collita boletus pinophilus

 A nivell gastronòmic està a la mateixa alçada que els altres boletus de la seva família com l’edulis o l’aereus, tot i que hi ha qui diu que la carn del pinícola és més consistent i de gust més suau i aromàtic. Espècie ideal per dessecar, ja que guanya amb gust i aroma.

També es pot consumir laminat cru tallat en carpaccio amb vinagreta o barrejat dins d’una amanida. En truita, saltejat amb all i julivert com acompanyament de carns o dins d’estofats.

 

 

Sabeu més sobre el boletus pinícola?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+