El moixeró, l'art de palpar la terra

Ben entrats a la primavera i amb l’ajuda de les seves plujes, els prats començen a despuntar pel color verdmoixerons de l’herba, és en aquest moment que se’ns presenta el moixeró. L’herba amb una tonalitat lleugerament més fosca, marca el seu recorregut i si bé pot aparèixer de manera esporàdica, també apareixen grans erols en les anomenades moixeroneres. Les moixeroneres acostumen a ser fixes, però amb el pas dels anys, solen desplaçar-se uns metres de manera molt lenta. També, se’n formen de noves o fins hi tot poden desapareixer.

A l’inici de temporada, els moixerons són fàcilment visibles ja que l’herba encara no ha crescut massa, però, a mesura que avança la primavera, els moixerons són coberts per l’herba i cal palpar-la bé per poder-los descobrir. Diriem que es tracta d’una manera única de collir bolets.

 

 

NOMS POPULARS DEL MOIXERÓ

Aquesta espècie pot presentar varis noms en funció de la zona on es recolecti. A Catalunya l’anomenen moixernó, moixeró, bolet de primavera. Al País Vasc i Navarra perretxico, seta de orduña, seta de San Jorge. A Aragó parlen del sisón, usón, mojardón...

CARACTERÍSTIQUES DELS MOIXERONS

El moixeró (Calocybe gambosa) de l’ordre dels tricholomatals, està format per làmines estretes i blanques tot i que, a mesura que el bolet guanya en maduresa, es poden tornar color crema. El peu és robust i no massa llarg i la cutícula és separable. Pot tenir un barret de fins a 15cm de diàmetre de color blanc o crema, que es va obrint a mesura que creix el bolet. La seva carn és molt compacta i desprén certs aromes de farina que fins hi tot es poden distingir en la distància

ON I QUAN BUSCAR MOIXERONS

El moixeró apareix a finals de març a les zones més assoleiades i resguardades del fred. Els mesos de d’abril, maig i juny, són els de màxima fructificació, allargant-se fins hi tot a juliol a les zones més altes de muntanya.

Espècie que trobarem principalment als prats de mitja-alta muntanya o rases habitades per zones herboses quemoixeronera acostumen a ser de pastura. A l’inici de temporada acostumen a sortir en zones herbades on hi habiten freixes. També els hi agrada proliferar enmig de plantes espinoses com poden ser els arços i les gaberneres.

ALGUNS BOLETS QUE ACOMPANYEN ELS MOIXERONS ALS PRATS

Algunes de les espècies que acompanyen als moixerons, són les corrioles, carreretes o cama-secs (marasmius oreades), també els rubiols (genere agaricus) i fins hi tot, algunes colonies de bolets de tinta (coprinus comatus).

ALGUNES ZONES ON BUSCAR ELS MOIXERONS

El moixeró és un bolet típic del nord de la península. A casa nostra, el podem trobar a zones de muntanya. Des dels prats del Port del Comte passant per la Coma i la Pedra, els vessants nord de la Serra del Cadí a la Cerdanya, als prats de lAlt Berguedà com la zona dels Rasos de Peguera i arribant fins a les muntanyes nord del ripollés.

POSSIBLES CONFUSIONS AMB ELS MOIXERONS

Els moixerons es poden confondre amb altres espècies d’entolomes primaverals, ja que coincideixen amb l’olor a farina. Una de les espècies tóxiques, és l’entoloma lividum (fals carlet blanc) tot i que aquesta espècie és més típica de tardor i apareix en boscos de roure i castanyers. També hi ha perill de confusió amb la calocybe constricta, comestible de poca qualitat, que li agrada sortir en zones obertes, tot i que també és una espècie típica de tardor.

UNA MICA DE MORFOLOGIA SOBRE ELS MOIXERONS

familia de moixeronsEl miceli del moixeró s’apodera de l’herba del seu voltant, excretant una substància anomenada hidrofobina que provoca que les herbes no puguin absorvir aigua. Aquest fet provoca la mort de les herbes. El miceli s’aprofita de les arrels i residus vegetals per alimentar-se i créixer fins transformar-se en bolet.

Aquest procediment alimentici provoca que el miceli vagi desplaçant-se, molt lentament, per trobar noves plantes per continuar el procés i seguir alimentant-se.

LA MITOLOGÍA I ELS MOIXERONS

Sembla ser que té propietats per fer baixar el sucre de la sang, per aquest fet és buscat per persones diabétiques.
La forma en què creix aquest bolet va donar lloc a supersticions i creençes de que les moixeroneres i les seves formes variades (circulars, de ferradura ...) eren rotlles de bruixes. A l’època medieval, les poblacions de centre-europa, deien que aquestes rotlles eren el lloc on hi queien els llamps llençats per les divinitats i que per elles, neixien monstres i dimonis malèfics. cistells de moixerons
Per altra banda la mitología Alemanya deia, que aquests llocs era on les bruixes celebraven les seves danses màgiques en les nits de reunió, de les quals resultaven uns maleficis terribles.

ELS MOIXERONS A LA CUINA

El moixeró és especialment adient per fer amb truita, però també queda molt bo saltejat amb all i julivert com acompanyament de carn, amb guisats o fins hi tot, tallat cru amb amanides és on es fa notar més el seu aroma de farina. 

Sabeu més sobre el moixeró?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+