Processionària, la plaga dels pins

Què és la processionària dels pins ?

Pins joves afectats per la ProcessionàriaSegurament, a la majoria de boletaires no ús ha passat desapercebuda aquesta plaga que afecta principalment els pins dels nostres boscos. La processionària consisteix en la formació d'unes bosses blanques situades a les parts més altes dels propis pins, principalment Pi Roig i Pinassa.

Per aquest motiu hem pensat que seria d'interès comú fer-ne un article per explicar el perquè de tot plegat i així, divulgar una informació que ha d'estar en mans de tots els boletaires per tal que puguin prevenir els possibles perills de buscar bolets en boscos afectats per aquesta plaga. Especialment en l'època de tardor quan les erugues són més presents i perilloses.

Actualment unes de les comarques més afectades són la Cerdanya i el Pallars Jussà, on els darrers hiverns càlids han fet que les poblacions de processionàries estiguin per sobre del que és habitual. El fet se l'anomena la Processionària del Pi (Thaumetopoea Pityocampa), i intentarem explicar d'una manera fàcil i sintetitzada tot el procés per tal que s'entengui bé.

 

 

Durant els mesos d'estiu, principalment juliol i agost, les papallones dipositen els ous a les parts més altes dels pins ja que són les més assolellades. Al cap de poc temps, neixen les larves que tindran un comportament social entre elles i que passaran per unes fases per poder completar el cicle.

 

Les fases de la Processionària dels Pins

  • En la primera fase, les larves neixen, són petites i tenen poc moviment, s'alimenten principalment de les fulles més tendres del pi, no es mouen massa de lloc, si ho fan és per desplaçar-se a altres branques per seguir buscant aliment. Acostuma a durar un mes aproximadament. Des de mitjans de juliol fins finals d'Agost.
  • En la segona fase, les larves augmenten de volum i comencen a desenvolupar els dards urticants que són escampats a l'aire pel moviment de la pròpia larva. És el moment en què les larves decideixen on formaran el niu i començaran a formar la bossa blanca característica. Aquest cicle dura un altre mes. Entre Agost i Setembre.
  • En la tercera fase, les erugues tenen un volum prou visible i reconeixible, continuen desenvolupant els dards urticants i surten de la bossa per alimentar-se a darreres hores del dia. L'alimentació augmenta i poden agrupar-se per deixar el pi i buscar-ne un de nou en cas que s'acabi l'aliment. Ara ja són prou autosuficients per teixir de forma ràpida unes bosses blanques prou consistents que els ajudarà a protegir-se del fred. Comencen entre Setembre i Octubre i s'allarga fins Febrer.
  • En la quarta fase, les erugues deixen el pi formant una filera on una femella es situa en posició capdavantera per guiar el grup (d'aquí el nom de Processionària). L'objectiu és buscar un lloc propici per enterrar-se sota terra fet que donarà l'inici de la cinquena i darrera fase. Si el lloc és fred, buscaran sòls assolellats per mantenir-se escalfades sota terra, si el lloc és molt càlid buscaran zones més obagues. Aquest procés es realitza entre Febrer i Març.
  • En la cinquena fase, un cop enterrades les erugues formen un capoll i esperaran entre 1 a 3 anys per emergir en forma de papallona. El període de vida serà molt curt, entre un i tres dies, que aprofitaran per aparellar-se i dipositar novament els ous a les parts altes dels pins per tornar a començar el cicle. L'època de naixement de les larves, és de Juny a finals d'Agost en funció de lo càlida que sigui la zona.

 

Les bosses de la Processionària

 

Efectes negatius pels boscos i boletaires 

Si bé no és una plaga que pugui desforestar extensions enormes de boscos, si que pot minvar el creixement i afectar principalment les espècies més joves de pins, sobretot si viuen en terrenys pobres i soleis. El fet que el procés d'alimentació de les erugues sigui lent i no duri constantment, provoca que amb els pins més adults l'efecte sigui menor i durant l'època de primavera puguin recuperar-se i reposar les seves pues. 

Un dels problemes que tenim darrerament és que els hiverns no són freds, això provoca que les larves tinguin més probabilitats de sobreviure i l'efecte de la “processionària” sigui major.

Efectes a la pellPel que fa a les persones, boletaires en el nostre cas, el problema pot arribar a denominar-se de salut pública ja que aquesta plaga fins hi tot pot arribar als parcs i jardins de les nostres ciutats i pobles. Els boletaires caminem pel mig del bosc, moltes vegades en contacte directe amb els pins i poc tenim en compte aquest problema.

Les erugues alliberen els seus dards urticants mitjançant el seu propi moviment. Durant els mesos d'octubre i novembre és quan més desenvolupades estan, per tant, simplement caldrà que ens hi acostem per poder-ne rebre l'efecte, no és ni tant sols necessari tocar les erugues. Caldrà anar molt ben protegit fins hi tot dels ulls si ens és possible. Els efectes consisteixen en una molesta urticària extrema que marca la pell amb taques vermelles i que condueix a un enorme efecte de picor que no desapareix fins passats uns dies. Per les persones al·lèrgiques el problema és major i en qualsevol cas es pot requerir assistència hospitalària o ús d'antihistamínics o similars.

 

Mesures preventives per la Processionària  

Des dels organismes públics ja fa temps que es treballa per erradicar aquesta plaga a les zones boscoses més afectades. Per naturalesa, la Processionària té depredadors naturals com varies espècies d'ocells insectívors com formigues o rosegadors propis dels mateixos boscos. Hi ha varies mesures preventives per portar a terme: 

  • Evitar repoblacions de les espècies de pins més susceptibles a rebre la plaga, sobretot en sòls pobres i soleis.
  • En les zones on el nivell de plaga és baix, es poden instal·lar trampes de feromones les quals només atreuen els mascles durant el període de vol. Això es combina amb la instal·lació de caixes-niu per protegir les espècies d'ocells insectívors com les Mallerengues, el Cucut, el Puput, Rats Penats i d'altres... d'aquesta manera es pot controlar la plaga.
  • En les zones on el nivell de plaga és elevat i per grans extensions, la opció és escampar amb avionetes insecticides a les parts elevades dels pins que afectin a les seves fulles. S'haurà d'anar amb compte i fer una acurada selecció dels insecticides, ja que si no ho fem, podrà ser que també eliminin els depredadors naturals de la Processionària. Utilitzarem aquest mètode a inicis de tardor, quan les larves estan en formació.
  • En altres zones de menys extensió on la plaga també hi és present, hi ha altres mètodes manuals com la destrucció de les bosses. Aquesta tasca es desenvoluparà a ple hivern, de dia, quan les larves estan dins de les bosses per protegir-se del fred. La destrucció es pot fer disparant amb una escopeta a les bosses, d'aquesta manera el fred matarà les larves. Un altre mètode és tallar les bosses (amb protecció tant dèrmica com ocular) i destruir les larves mitjançant insecticides o immersió amb aigua.

 

Processionària d'erugues per soterrar-se

 

Esperem que amb aquest article els boletaires puguin entendre millor en què consisteix aquesta plaga que cada vegada és més habitual als nostres boscos i d'aquesta manera, utilitzar les mesures preventives i d'alerta en cas que ens trobem en boscos que estiguin afectats per aquest problema en forma de plaga.

 

Boletaires, heu buscat mai bolets en boscos infectats per la plaga de la processionària? ús hi heu vist afectats? Comenteu les vostres experiències sobre aquesta plaga per tal de compartir-ho als fòrums i a les xarxes socials.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat en olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny, publicador a Bolets.com
    Facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

     

 

Puig de Bassegoda (1373m)

Busquem colors de tardor per l'Alta Garrotxa enmig d'un paisatge sensacional

 

Colors de tardor a l'Alta GarrotxaA falta de bolets i tenint en compte que els colors de tardor ja despunten com mai, hem decidit anar a pujar el cim del Bassegoda a l'Alta Garrotxa. I és que si es vol gaudir dels colors que ofereixen els boscos a la tardor, no hi ha millor indret que aquest per anar a visitar. La idea era guanyar alçada per poder veure les vistes des de tots els vessants. El Puig de Bassegoda ens ofereix aquesta possibilitat ja que s'eleva en solitàri i ens permet gaudir d'unes genials vistes que van des del cap de creus fins al pirineu oriental passant pel massís del Canigó. A més d'una espectacular panoràmica de tota la Garrotxa i part de l'Empordà.

Una de les coses que més ens ha sobtat, és la gran varietat de boscos que hem trobat per la zona, d'aqui suposem aquests grans contrastos que embolcallen els boscos de tots colors durant la tardor. Boscos inmens de castanyers, fagedes, alzinars i també boscos amb pi roig... una delicia per qui li agradi la varietat i un plaer pels autòctons en temps d'anar a buscar bolets, ja que tenen un mar de varietats per escollir bosc.

Dades del recorregut:

Ermita de St Andreu de Guitarriu - El Serradell - Font del Serradell - Treu petit - Castanyeda de Ca n'Agustí - Collet Vinardell - Coll de la caseta - Emita Mare de Déu de les Agulles - Collet de Santa Maria - Caire de Comabella - Puig de Bassegoda - Coll de Riu - Coll d'Espinabell - Coll d'Alp - Coll de Faja - Ermita de St Andreu de Guitarriu. 

  • Alçada mínima: 950m
  • Alçada màxima: 1373m
  • Distància: 12 km
  • Temps empleat: 6h 20m (contant parades)
  • Desnivell + : 920m
  • Desnivell - : 882m

 

Ara ús deixem amb una seqüència d'imatges de tot el recorregut amb la intenció de compartir aquests contrastos de colors que ens ofereix la tardor en aquesta comarca. Els colors de tardor a l'Alta Garrotxa!

 

Mapa del recorregut

Mapa recorregut circular ascenció al Bassegoda

 

 

Travessem els cingles de Guitarriu per creuar al vessant nord on veiem per primera vegada el Bassegoda

Bassegoda des dels Cingles de Guitarriu

 

 

Després de fort descens fins Ca n'Agusti començem la pujada continuada cap al Bassegoda pel vessant oest. A l'esquerra els cingles de Guitarriu, al fons els plans de ca n'Agustí i a la dreta el punxegut Ferran (883m). Al centre en darrer pla es veu bé la silueta del Puigsacalm

Cingles de Guitarriu, ca n'Agustí i Ferran

 

 

Fites senyalitzadores pujant pel Caire de Comadells, amb vistes cap al vessant de pujada amb les muntanyes del pirineu de Núria al fons

Fites indicadores pujant el Bassegoda a la zona del Caire de Comadells

 

 

Ja som al Puig del Bassegoda (1373m), vistes cap al nord amb el Canigó (2784m) amb els núvols amorrats al cim

Massís del Canigó vist des del Bassegoda 

 

Ara mirem cap a l'est direcció el mar amb el golf de Roses al fons i una bonica panoràmica de l'Empordà

Golf de Roses des del Bassegoda i panoràmica Empordà

 

 

Colors de tardor mirant cap al nord zona del Bac de Principi

Colors de tardor des del cim del Bassegoda

 

 

Colors de tardor mirant cap a Maçanet de Cabrenys

Colors de tardor des del cim del Bassegoda mirant cap a Maçanet de Cabrenys

 

 

Zoom cap al Puig de Comanegra (1557m) i Puig de les Bruixes (1393m) uns dels propers futurs objectius, amb el pirineu de Núria de teló de fons

Puig de Comanegre, Puig de les Bruixes i pirineu de Núria vistos des del Bassegoda

 

 

Per acabar, més colors de tardor baixant cap al Coll de Faja

Espectacle de colors baixant cap al Coll de Faja

 

Heu realitzat mai aquesta ascenció, sabeu que es pot pujar per diverses vies diferents? Si mai heu pujat el Bassegoda o heu visitat l'Alta Garrotxa durant la tardor, ús agrairem que compartiu les vostres aventures comentant a peu de pàgina o mitjançant els fòrums i xarxes socials.

Mesures preventives davant llamps, tempestes i atacs d’escurçó

 

El cel es prepara per una tempesta     Sortir al bosc o a la muntanya comporta certs riscos que d’entrada els boletaires en som poc concients. D’entrada, les úniques preocupacions alhora de fer les sortides són el neguit per saber si trobarem o no bolets.

     Una vegada ens hem endinsat al bosc o muntanya amunta la cerca del bolet, cal tenir en compte que podem arribar a caminar distàncies considerables d’on hem estacionat el vehicle i que podem ser víctimes que ens atrapi una bona tempesta i que fins hi tot vingui acompanyada de descàrregues elèctriques.

     D’altra banda, no ens hem d’oblidar que alhora de collir bolets hem d’acostar les mans al sòl, apartar branques, herbes o fins hi tot palpar la terra. En alguna d’aquestes ocasions podem ser víctimes de rebre atacs d’insectes o com a cas més greu, una picada d’escurçó, els quals conviuen camuflats dins el seu medi i se senten amenaçats  alhora d’acostar-nos-hi massa.

     Aquests són dos dels perills que ens enfrontem els boletaires i que ens poden suposar un problema alhora de saber com actuar.  

     Tot seguit, explicarem una serie de mesures preventives alhora d’actuar en aquests casos i que esperem puguin ser d’utilitat alhora de sortir a buscar bolets.

  

Què hem de fer si ens sorprén una tempesta elèctrica ? 

      A la muntanya les tempestes es poden formar en períodes de curta durada. Aquestes poden ser imprevisibles, inesperades i de durada i intensitat variable, en ocasions acompanyades de llamps que formen descàrregues elèctriques en mil.lèssimes de segons. 

 Com hem d’actuar davant situacions com aquestes ? 

  • Descàrregues elèctriques procedents d'una tempestaEns allunyarem dels punts més elevats, com crestes i cims. Intentarem baixar a les capçaleres de les valls o buscarem zones més baixes que el terreny on estiguem situats. Alhora de moure’ns ho farem sense córrer per evitar generar corrents d’aire.
  • Hem d’allunyar-nos dels objectes d’alçada, no servirá refugiar-se sota un arbre o una gran roca i encara serà més perillós fer-ho, si aquests objectes estàn aillats. Si la tempesta ens sorpén a camp obert, sent nosaltres l’objecte més alt, ens ajupirem de tal manera que només les plantes dels peus toquin a terra.
  • L’aigua i el metall són dos grans conductors de l’electricitat dels llamps. Per això, ens desprendrem i allunyarem de qualsevol objecte metàlic (piolets, grampons, bastons metàlics, líneas elèctriques, estructures metàliques…) . Evitarem buscar refugi en coves humides o zones properes a rius i llacs.
  • Una de les millors opcions, serà intentar arribar a un vehicle o edifici en cas que ens quedi aprop. En cas d’aconseguir-ho, tancarem portes, finestres i accessos d’aire i desendollarem qualsevol aparell elèctric del corrent. També sevirà refugiar-se en coves, però sempre que estiguin seques i lliures d’humitat.

 

 Què hem de fer si ens pica ún escurçó mentre cerquem bolets ?

Escurçó on s'aprecien les seves característiques     Primer explicarem els trets escencials d’aquests animals per poder-los diferenciar d’altres membres de la seva espècie.

     L’escurçó no acostuma a medir més d’un metre de llargada, el seu cap és aplanat amb forma de “V”, tenen l’apèndix nasal aixecat en forma de banya i el seu dors està composat per un dibuix en forma de ziga-zaga.

     Les mossegades més greus són les que pateixen els menors inferiors a 6 anys, així com també les mossegades a la cara o al coll per a qualsevol persona.

 

Les mesures preventives són les següents:

  • Mantenir la calma i traslladar la persona afectada a un hospital o similar. Si durant la primera mitja hora la ferida no s’ha inflamat, es pot considerar com un mal menor ja que la innoculació de verí haurà estat escassa.
  • Hem de rentar la ferida amb aigua i sabó i aplicar-hi algún antisèptic. La podem cobrir amb una gassa neutre però sense aplicar-hi cap pomada o crema.
  • Intentarem refredar l’extremitat afectada amb mecanismes de gel o bosses d’aigua freda, però evitarem el contacte directe amb la pell. Ho farem mitjançant draps o tovalloles.
  • Caldrà mantenir la persona afectada tan amb repós com amb calma, impedint qualsevol moviment. El nerviosisme i l’activitat muscular fa que el verí s’escampi pel cos més ràpidament.
  • Hem de mantenir l’extremitat afectada a un nivell inferior al del cos per tal de retardar la difusió sanguínia del verí. 

Què no hem de fer mai en cas de mossegada d'escurçó ?

  • No hem d’aplicar torniquets a la ferida.
  • No hem d’aplicar cap producte a la ferida derivat del medi, com herbes, fang, etc…
  • No hem de succionar el verí, fer punicions al voltant de la ferida o cremar la mateixa.

 

      

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat en olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny, publicador a Bolets.com
    Facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

     

 

Conèixer i aprendre a fer ratafia

 

Què és la ratafia ?

 

Barrejem l'alcohol i les herbes en un recipient que respiriEl bosc i la muntanya aporten molt més que paisatges d’encant. Els fruits que surten de la seva terra han estat aprofitats per l’espècie humana des de temps ancestrals. Per fer aquest licor, necessitarem aquests fruits que ens dóna el medi natural i que podem trobar amb una mica de coneixements de botànica alhora de saber identificar les espècies, plantes i flors.

La ratafía és una beguda que consisteix en barrejar una varietat de plantes, flors i espècies  amb alcohol (aiguardent, anís o d’altres).  Després d’un procés de maceració, és filtra i es deixa reposar un parell o tres de mesos en un lloc fresc.  Els ingredients principals a part de l’alcohol, són les nous verdes i l’herba de Sant Joan.

A partir d’aquí, trobem una beguda de color caramel, amb textura de xarop de gust dolç i amb un toc amarg degut a les nous verdes. Sempre será diferent en funció de la recepta utilitzada. El fet que es pugui fer de mil maneres diferents, dóna molt de joc alhora de buscar la recepta ideal, que pot acabar convertint-se en tot un secret. 

 

 

Història de la ratafia

 

Ratafia preparada pel procés de maceració al sol i serena durant 40 diesA Catalunya és una beguda  gairebé coneguda per tot el poble.  Aquest licor és originari d’Itàlia, es va extendre a Europa a través dels monestirs que eren qui la produien amb finalitats medicinals. Els monjos van trobar amb l’alcohol un element poderós per extreure i mantenir les propietats medicinals d’algunes plantes.

El poble va voler imitar els monestirs i va començar a fer ratafía casolana per curar les propies malalties. Cadascú amb una recepta diferent. Al final la ratafía, va convertir-se en una beguda digestiva per acompanyar els ápats, per rebre les visites o de carácter festiu. Amb el pas dels anys,  la seva creació va transformar-se en tradició i les receptes passaven d’avis a fills amb total discreció per mantenir el secret dels aromes de cada una de les ratafies de creació propia.

A Catalunya és una beguda molt coneguda i apreciada. Moltes comarques en són productores de manera tradicional des d’époques antigues. S’organitzen fires de la ratafía on hi han cates, exposicions de receptes i métodes per fer-la.

 

   

Quan i com es produeix la ratafia ?

 

Filtrem la ratafia molt curosament ja que durant la maceració les herbes s'han desfetLa ratafía es produeix a finals de juny, concretament per Sant Joan. En aquesta época trobarem les nous verdes i les herbes ja florides, estan al seu màxim esplendor. D’aquesta manera n’aprofitarem més les seves propietats. En époques humides, un cop collides les herbes, s'han de deixar enmustir un parell o tres de dies per treure'n més profit. 

La barreja entre l’alcohol, les nous, herbes,  flors i espècies les deixarem reposar dins d’un recipient que pugui respirar (amb tap de suro o ben tancat amb un drap) i les posarem a sol i serena durant 40 dies. El clima estival, acabarà de fer la feina. Anirem barrejant-ho tot cada 4 o 5 dies.

A mitjans d’agost, filtrarem la ratafía molt curosament i amb molta paciencia, l’envasarem en ampolles i la deixarem reposar en un lloc fresc un parell o tres de mesos més.

L’alcohol utilitzat normalment és aiguardent o anís. Si utilitzem aiguardent, convindrà barrejar-hi sucre (de 200 a 500 grams per litre), si utilitzem anís, haurà de ser dolç. 

Actualment el procés pot variar. Hi ha qui posa molt poques espècies i deixa més dels 40 dies estípulats al sol i serena. També hi ha qui arriba a posar-hi aprop de 100 espècies o qui intensifica més unes que altres per aconseguir aromes més remarcats.

 La idea és buscar millorar la ratafia any rera any a través de la pràctica, fins acabar obtenint la recepta perfecte per un mateix.

 


Una recepta per fer ratafia

 

Ratafia filtrada, envasada i preparada per guardar en un lloc fresc durant els propers dos mesos

A continuació posem un exemple de recepta per fer ratafía seguint els ingredients que hem utilitzat aquest any. Encara no l’hem provat, esperem que surti bona.

La quantitat de segons quins ingredients van a critèri de cadascú. Hem utilitzat dos recipients amb tres litres l’anís a cada un i dues nous verdes per litre. 

En un dels dos recipients, els ingredients s’han repartit equitativament, en l’altre hem potenciat algunes espècies per treure’n un gust diferent, que valorarem i en treure'm conclusions alhora de provar-la.

 

 

Aquí tenim les espècies:

 

  • L'herba de Sant Joan, ingredient imprescindible per fer la ratafia. No posar-n'hi massa quantitat ja que és una herba fortaHerba de Sant Joan
  • Cua de cavall
  • Malva rosa
  • Tarongina
  • Maria Lluisa
  • Matafaluga
  • Dent de lleó
  • Romaní
  • Farigola
  • Salvia
  • Espígol
  • Comí
  • Fonoll
  • Puniol
  • Flors de magraner
  • Flors de camamilla
  • Les nous verdes també són imprescindibles. Les afegirem trencadesFlors d’alzina
  • Flors de roure
  • Flor de tei
  • Pètals de rosa
  • Punts de clau
  • Fulles d’orègan
  • Fulla de llaurer
  • Fulles de menta
  • Nou moscada
  • Branca de regalèssia
  • Branca de canyella
  • Branca d’olivera
  • Grans de café
  • Granes de ginebró
  • Pell de llimona
  • Pell de taronja

 

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat en olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny, publicador a Bolets.com
    Facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

     

El Comabona (2547m) per Gisclareny

Ascenció al Comabona (2547m) per la cara sud de la Serra de Cadí (24-6-13)

 

És el dia de la nit de Sant Joan i aprofito per llevar-me ben d'hora i anar a pujar el Cadí en solitàri. Em decideixo per anar pel Comabona, però aquesta vegada per una ruta diferent de les altres en què ho havia assolit. 

Arribem al poble de Bagà i des d'aqui, enfilem la carretera fins al petit i bonic poble de Gisclareny, uns km's més enllà, i per pista transitable arribem al Coll de la Bauma con estaciono el vehicle.

La ruta és circular, habitual en mi. Tinc per endavant 1000m de desnivell amb molt poca distància però estic carregat d'energia: fa temps que no vaig a les alçades. L'ascenció la faré pel vessant més oriental fins arribar al Coll dels Terrers, i el descens pel Clot del Comabona fins enllaçar amb la pista que em portarà al cotxe.

Un dia amb força bona visibilitat, tot i que a mig matí els núvols amenaçadors es començaven a apoderar de la part alta de la Serra de Cadí, però anar ben d'hora al matí, com gairebé sempre, és una bona opció per estalviar-se les tempestes d'estiu de tarda.

 

Continue Reading

Més articles...