Els bolets i els metalls pesants

 

 

     Intentarem explicar una mica aquest tema sense utilitzar massa llenguatge técnic en termes micológics, de manera que es pugui entendre bé i que cadascú es pugui fer una mica de idea de com els metalls pesants afecten als bolets.

      Molt s’ha parlat d’aquest tema, però sempre s’ha mantingut en un segon pla o fins hi tot en l’oblit, alhora de valorar la comestibilitat dels bolets.

      Tots sabem que la funció dels bolets és descomposar matèria orgànica. Per fer-ho, els bolets estan en contacte amb el sól. Aquest sól esta format, entre d’altres coses, per metalls que podran ser variats en funció de la zona on busquem els bolets.

 

  

COM ACUMULEN METALLS PESANTS ELS BOLETS ?

 

        Tot parteix d’un procés que s’en diu micorització. Aquesta paraula significa arrel-fong, vol dir que els bolets tenen una relació directe amb una planta o arbre obtenint certs beneficis l’un de l’altre.

Quan en aquest procés intervenen espècies d’arbres com del grup de les pinàcies (pins, avets), fagàcies (faig, alzines, roures, castanyers), bedolls, nogueres... se’n diu ectomicorizes.

Quan en aquest procés intervenen espècies de plantes com arbusts i altres herbàcies, s’en diu endomicorizes.

       Per parlar sobre el tema, ens centrarem amb el procés de les ectomicorizes. Els bolets que formen ectomicorizes estan especialment adaptats per absorvir elements químics a través dels minerals que es troben en el sól, per donar-los a la planta. Aquest fet millora el creixement de la planta, la seva supervivència i la fa més forta davant del medi. El bolet a canvi, rep sucres procedents de la fotosíntesis que és un dels seus aliments per créixer. Tot plegat un procés de simbiosi entre planta i fong amb beneficis comuns.

        Els sóls contaminats o amb depén quines composicions de metalls, poden provocar que es desaconselli consumir determinats bolets per acomulacions importants d’elements tóxics.

 

  

 

QUINS METALLS PODEN SER ABSORVITS PELS BOLETS ?

 

       El sól esta composat de molta varietat de minerals. Els més contaminants, són el cadmi, el plom i el mercuri. Aquests i d’altres més relacionats amb el tema que estem tractant, són els següents:

 

 El Cadmi  :    No és un element escencial pel desenvolupament humà. No és molt abundant però cada cop se’n troba més. Es fixa als teixits del cos (com als ronyons) provocant efectes negatius. També ajuda a descalcificar els óssos i és propens al càncer de mama.

 

El Coure  :   És un element escencial per la vida humana. Un dels minerals més explotat per la humanitat, però en grans quantitats és perjudicial per la salut.

 

El Ferro :   Element també escencial pel desenvolupament humà, ja que és una de les font transportadores d’oxigen. Material també molt utilitzat l’ésser humà, que en grans quantitats és perjudicial.

 

 El Plom :   És un metall típic en el sól del planeta, cada vegada més degut a les males costums humanes. El Plom és un element que intervé en determinades conductes humanes (ex. comportaments agressius) i també incideix en el quoeficient intelectual de la humanitat en funció de la quantiat de plom al cos. En grans quantitats és perjudicial pels óssos.

 

El Mercuri :   Es tracta d’un dels metalls més tóxics del planeta. De forma natural es troba en poques quantitats, prové de l’activitat volcànica, industrial o agrícola i la seva toxicitat dependrá en  la forma química en què es presenti. Afecta al sistema nerviós, als ronyons i al fetge i indueix al risc d’infart.

 

El Zinc :    Un dels metalls més comuns de l’escorça terrestre, sol trobar-se en associació amb el Coure i el Plom. Element imprescindible per la raça humana ja que és un metabolitzador de les proteines, acids nucleics i colabora al bon funcionament del sistema inmunitari. Aquest element en consum excés produeix, retard en el creixement, diarees, pérdua de cabell, impotència, costar cicatritzar ferides etc. Etc...

       

 

  

ASSOCIACIO ENTRE METALLS PESANTS I BOLETS

 

 

      S’han realitzat varis estudis per relacionar les múltiples espècies ectomicorizes amb els metall del sól. Els factors escencials per fer aquests estudis són:

 

 1)        El substrat del sól

2)       La zona objecte d’estudi

3)       El tipus de bolet

 

      El component més determinant ha estat el tipus bolet, aquest serà el més importat alhora de  determinar el comportament entre la simbiosi amb la planta, alhora d’absorbir els minerals del sól.

Com a fet remarcable, destacar que els bolets de la família dels agaricals (xampinyons), tenen molta facilitat per absorvir metalls pesants.

Els estudis revelats mostren aquesta relació entre metalls i bolets :

 

  • Cadmi, l’Agaricus macrosporus és propens a l’absorció d’aquest metall.

 

  • Plom, el Coprinus comatus (en ámbit de ciutat, ja que és el bolet amb més presència en árees urbanes) i la Lepista nuda fora del món urbà. El Cantharelus Cibarius també és un dels bolets que acumula més quantitat de plom.

 

  • Mercuri, el Boletus pinícola és un dels bolets que més absorveix aquest element.

 

  • Coure, la Macrolepiota procera és propensa a aquest metall.

 

  • Zinc, la Calvatia utriformis i el lactarius deliciosus són propensos a absorvir aquest metall.

 

         A continuació una taula extreta d’un estudi que es va realitzar a la província de Lugo a Galícia, sobre la bioacumulació de metalls pesats a diverses espècies comestibles de la zona, perquè ús pogueu fer una idea de com poden ser les concentracions de metalls pesants en els bolets :

 (informació extreta del següent enllaç i gràcies a Julian Alonso Díaz)

 

    

  

CONSELLS I RECOMANACIONS

  

      Tenint en compte que hi ha identificades més de 450 espècies de plantes i més de 700 classes de bolets que realitzen el procés d’ectomicorització, si hi afegim el fet de la variabilitat dels diferents tipus de sóls segons el terreny on ens ubiquem, és molt complicat trobar estudis que dictaminin si les espècies que estem recollint en un punt determinat siguin de recomanació comestible o no.

        És obvi que les zones més propenses a contaminació són de font industrial, però aquest fet no determina que hi hagin zones rurals o pirinenques amb nivells de contaminació elevats per la composició mineral del sol.

        Per tots aquests motius, en qualsevol cas, sempre serà recomanable consumir bolets amb moderació i no en grans quantitats i evitar collir-los aprop de zones industrials o zones rurals amb cultius, ja que són susceptibles d’haver-hi pesticides i altres compostos químics.

 

 

Sabeu més entre la relació bolets i metalls pesants?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+