Primavera 2014, sensacions amb moixerons

Primavera 2014, tornem als prats per retrobar-nos amb el perfum de farina fresca dels moixerons

Ha passat un nou any i ha tornat la primavera. Aquest any potser més esperada que mai ja que la temporada de tardor no ha estat a l’alçada de les perspectives per la majoria de boletaires.

Tornen aquells dies en què el paisatge canvia, l’entorn passa dels colors ocres de l’hivern als colors vius de la primavera i amb el canvi, comencem a pensar amb els bolets de prat, amb els moixerons. Ja falta poc per tornar a visitar els prats màgics i seguir el circuit moixeronaire que cada any en aquestes dates, anem seguint com si es tractés d’un ritual.

La il·lusió és més viva que mai, els prats són màgics perquè sabem que mai fallen, amb més o menys quantitat els moixerons sempre ens fan una rialla.

 

Moixerons entre la terra

 

Com cada any, m’escapo abans d’hora a controlar el terreny. Aprofito el dia per fer una caminada per la zona i controlar varis factors determinants amb la intenció de fixar una data d’inici, que serà més o menys fiable en funció de les pluges. Alguns d’aquests factors es basen en poder veure com està l’herba, si a les zones més profundes encara hi glaça o per conèixer l’estat de la vegetació que envolta els prats, saber si les argelagues han començat a florir o si les riberes i cirerers bords han començat a brotar. Tot i que els moixerons apareixen a l’herba, aquests factors sempre són importants per saber quan començaran a despertar els bolets. Un cop fixat el dia, cal esperar amb paciència i controlar les pluges.

Relat de la primera sortida moixeronaire primavera 2014

A mesura s’acosta el dia, la il·lusió s’incrementa, no espero fer-ne molta quantitat però em conformo si en puc agafar per un parell de menjades. Sona el despertador ben d’hora al matí, mai havia estat tant fàcil despertar-se. Preparo l’esmorzar, càmera de fotografies i calçat de recanvi, els prats m’esperen.

Començo a caminar enmig d’una concentració que em permeti formar part de l’entorn i així, poder-lo entendre millor. De seguida veig que hi ha zones on ha glaçat tot i que no em preocupa massa, els arbres tot just comencen a brotar. Encara li falta una mica, tot i que l’esperança és l’últim que perdo. A moltes zones l’herba encara ha de créixer, però no em deixo enganyar. Els pagesos de la zona fan voltar el bestiar de prat en prat per tal d’aprofitar l’herba naixent i així estalviar palla, o sigui que tant pot ser que trobi prats arran d’herba com zones amb l’herba més alta.

 

Una moixeronera amb exemplars rabassuts

 

Les primeres moixeroneres encara no han brotat, continuo caminant i creuant rieres i rases on aprofito per mirar si hi ha alguna múrgula. De sobte, localitzo els primers moixerons en un extrem d’una llarga moixeronera, m’ho agafo amb calma, m’agenollo i vaig palpant amb molta cura tota la moixeronera, van apareixent moixerons, alguns de solitaris, d’altres que neixen en abundants grups, però en qualsevol cas, la majoria molt prematurs encara. En aquest moments, les sensacions són fortes, tant com l’emoció del moment. Aprofito per immortalitzar el moment fent algunes fotos i també un vídeo per poder compartir-ho amb tothom.

 

 

 

A partir d’aquest moment, la tensió decreix. Estic content i continuo caminant amb els peus molls, l’herba humida acaba calant dins de les botes, però això ara no té cap importància. Vaig caminant i seguint el recorregut, la majoria de les moixeroneres encara no han començat a treballar, però encara en vaig veient algun al descobert que delata als que estan més coberts d’herba, posant en pràctica l’art de palpar.

Decideixo no visitar les moixeroneres que es troben a les cotes més elevades, per damunt de 1800m, a més hi veig els cavalls pasturant. Continuo passejant i gaudint de la solitud del boletaire de primavera, de tant en tant em puja aquella olor única del cistell que desprenen els moixerons més primerencs i que tant i tant m’agrada, moments que es repeteixen contades vegades durant l’any. Per mi, els primers moixerons són els millors, els més tendres i més gustosos, els que desperten més el potencial que ofereix aquest bolet. És una sensació difícil d’explicar i que tots els moixeronaires entendreu molt bé.

Al final els pronòstics no han fallat, el meu bolet preferit no m’ha donat l’esquena i finalment torno a casa amb un parell o tres de menjades i una satisfacció enorme per haver-me retrobat amb un dels meus bolets preferit després d’un any sense saber-ne res.

 

Grup de moixerons joves i tendres

 

Ara, com cada any, caldrà estar pendent de l’evolució de les pluges, esperar que brotin les moixeroneres i que, amb el permís del bestiar que regna a la zona, podem seguir tenint jornades glorioses amb aquest complicat bolet que tant es diferencia dels demés, tant per la manera en que es forma, com per la manera en que ha de ser trobat. Ús deixem una seqüència de fotografies que resumeixen la resta d'aquest primer dia buscant moixerons.

Ens veiem als prats boletaires !

 

 

Boletaires, ús heu escapat a buscar moixerons?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+