La tristesa de buscar llenegues

Buscant llenegues negres amb nostàlgia i tristesa.

De vegades que hi hagi bolets al bosc no sempre és motiu d'alegria..

Llenegues negres enmig de sequeraAcabo de tornar del bosc. Després d’una bona estona reflexionant sobre l’estranya jornada d’avui, m’ha vingut de gust publicar un article diferent als demés, en què vull narrar la meva vivència personal, en la qual segur que molts boletaires s’hi sentiran identificats. 

Com cada any, només començar l’Octubre i enmig de rovellons, ceps i d’altres bolets, sempre tinc un ull posat a les zones llenegueres que freqüento per anar mirant pluges, vents i altres variables. De fet, cada any abans d’hora, m’hi escapo a donar una volta per temptejar el terreny, fet que em serveix de molt per poder fer una bona previsió futura. Després d'aquesta primera visita, on només vaig collir una llenega, vaig poder notar que alguna cosa es començava a moure, però encara calia esperar. 

Feia dies d’aquesta primera visita a les llenegueres i calia tornar-hi de nou.

Només arribar-hi, detecto que els rovellons no han sortit i els camagrocs ho han fet de forma minoritària, però les llenegueres han treballat i algunes ho han fet de forma generosa. Després d'una primera estona jugant a trobar les llenegueres, a mesura que anava trobant llenegues, me n'adono que moltes no estan en aquell estat òptim en que les voldríem trobar: en un terreny humit, amb el barret brillant i amb aquesta mucositat que les fa tant especials i que t'acaba tenyint les mans de negre al final de la jornada.

 

Llenegues negres tendres

 

Al final, moltes llenegues s'han quedat al bosc sense poder-se desenvolupar com elles haurien volgut, aturades pels factors del medi natural que aquesta vegada els hi ha jugat una mala passada. És fàcilment endevinable, que aquests darrers dies el vent ha espatllat les pluges caigudes recentment, aturant el creixement dels bolets i deixant sec el terreny. I sí, ho sabia, però la visita era obligada. Si plou en sortiran més, però no serà el mateix.

Mentre tornava a casa em plantejava que potser hagués estat millor no trobar cap llenega, que no s'haguessin deixat enganyar per un canvi de temps que amb els dies acabaria sent fatal. Que s'haguessin esperat a notar més el fred, a jugar-se la única carta a un possible canvi de temps dels bons, amb la incertesa de si arribaria o no, i que en cas d'arribar, donaria un somriure dels grossos al bosc, a elles mateixes i de retruc a molts boletaires.

 

Llenegues negres petites

 

Imagino que molts boletaires entendran el que comento, ja que l'experiència és perfectament comparable a importants florides on la majoria de bolets estan corcats, o secs i lletjos per les males condicions meteorològiques. Però aquest món és així i els factors del medi natural no només enganyen als boletaires, sinó que també ho fan amb els propis bolets.

 

Collita de llenega negra secaEls boletaires quan sortim a bosc sabent que manca pluja, sabem que podem trobar-nos amb el desengany de no trobar bolets, i passejar pel bosc sense bolets és avorrit i amb l'avorriment arriba la decepció que s'incrementa en funció dels quilòmetres invertits. En aquest article, vull posar de manifest que no sempre els bolets són els dolents.

Per a mi, sap igual de greu trobar-se un bosc sense bolets que un bosc on els bolets volen i no poden per les condicions adverses. Fixar un bosc, i encertar les bones condicions meteorològiques pels bolets, i que a més aquestes es manifestin, és una cursa d'obstacles on a més de les tasques de control hi ha d'influir el factor sort.

Ara ja se que la florida de llenega negre ha començat, en males condicions, però ho ha fet, fidels a la cita com cada any. Esperem que el temps ho arregli per no acabar una temporada lleneguera que d'entrada, sembla ser que ha començat massa d'hora per les meves contrades. 

 

Boletaires, ens expliqueu quines sensacions ús han deixat les vostres sortides? 

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o  en xarxes socials. 

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+