Els boscos i arbres de Catalunya


Bosc de pi negre al nord del ripollés fronterer amb França

Tots coneixem la importància dels boscos, les plantes i el paper que desenvolupen dins del medi natural. Sense boscos no tindriem bolets, per això, hem preparat aquest article en què explicarem alguns punts escencials d’interés, que qualsevol boletaire haurà de tenir en compte alhora de planificar la cerca de qualsevol bolet. No tots els bolets comparteixen hàbitats i no tots els bolets apareixen a tot arreu. Amb això, els boscos hi tenen molt a dir.

 

De boscos n’hi poden haver de moltes classes, nosaltres ens centrarem amb els del nostre territòri que són els que ens interessaran per relacionar-los amb els bolets. 

CLASSES DE BOSCOS

  1. Boscos Primàris:  Són aquells en què l’home no ha intervingut en el seu desenvolupament. Predominen al nord d’Europa.
  2. Boscos Secundàris: Són aquells en què l’home ha intervingut en el seu desenvolupament. Predominen al sud d’Europa i afecten al nostre territòri.
  3. Boscos de plantacions: Aquells boscos en què l’home ha plantat arbres  o plantes, ja sigui per temes de re-població forestal o per interessos econòmics.

  

CLASSIFICACIÓ DELS BOSCOS EN FUNCIÓ DELS ARBRES

  • Alzinar volcànic a la comarca del GironésArbres de fulla perenne:  Són aquells arbres que no perden la fulla amb el pas de les estacions. Alguns exemples poden ser l’alzina, el pi, avets…
  • Arbres de fulla caduca: Són aquells arbres que sí perden la fulla amb el pas de les estacions. Alguns exemples poden ser el faig, el roure, l’avellaner…
  • Boscos mixtes:  Són aquells en els que predominen abres tant de fulla perenne com de fulla caduca.

 

ELS BOSCOS DE CATALUNYA

És complicat dictaminar quina és l’espècie més abundant a Catalunya, però si podem dir que les pinedes de pi blanc són els boscos més freqüents en el paisatge del nostre territòri ocupant més extenció en hectàreas. Per altra banda, l’arbre que ens trobem en major nombre d’unitats és l’alzina i alhora, és el que més predomina a la majoria de comarques catalanes. Aquests dos arbres (alzina i pi blanc) predominen a cotes baixes.

El pi roig, és el més dominant a cotes més elevades i és un dels arbres que podem trobar en un rang altitudinal més gran (de 300m a 2000m). El pi roig, és una espècie molt important al principat ja que gairebé triplica el volum d’existències en escorça amb comparació a l’alzina o el pi blanc i també en la quantitat de carboni acumulat, ajudant així, a fer més net l’oxigen que respirem.

Les comarques de la Selva i la Garrotxa, són les que tenen més bosc. En canvi, les del Tarragonés i el Barcelonés són les que tenen menys proporció de boscos amb molt terreny dedicat al conreu.

  

DISTRIBUCIÓ DELS BOSCOS I ARBRES AL PRINCIPAT

A Catalunya hi tenim una nombrosa série d’arbres diferents. En aquest apartat ens centrarem en els arbres que formen els boscos on pot haver-hi producció de bolets. Aquí tenim una mica de distribució per comarques ajudats d'aquest mapa que hem extret de l'atles de l'ICC:

Distribució boscos de Catalunya pel mapa de l'Atlas de ICC

 

Pi negre i avetoses:  Les trobarem al nord del principat, a les comarques de muntanya situades a més al nord. Vall d’Aran, els dos Pallars,Cerdanya, Serra de Boumort, Serra de Cadí, i sector més occidental de la zona de Núria i Ulldeter.

Pi roig: El trobarem a cotes més baixes situades principalment al pre-pirineu. Les comarques del Berguedà,  Pallars Subirà, Alt Urgell, Ripollés, sud de la Cerdanya i Osona n’ocupen la major part d’extensió

Pi pinyoner: El trobarem a la Serra pre-litoral i arribant fins a mar, a les comarques del Maresme, Vallés, la Selva, i sectors més meridionals del Montseny.

Alzinars:  N’hi ha de varis típics, però els boscos d’alzinars convencionals habiten principalment a les comarques que formen part de la Serralada pre-litoral i part del litoral central: Vallesos, Maresme, Barcelonés, Alt Penedés, Baix Llobregat…  L’alzinar muntanyenc el trobarem a petites zones de l’Alt Empordà, Garrotxa, Selva i arribant a Osona. L’alzina sureda, la podem trobar en petites extensions als Ports de Tortosa-Beseits, al Montnegre, Montseny, a l’Empordà a les Gabarres i l’Albera i en alguns racons de la Selva.

Rouredes: Hi ha moltes varietats de rouredes, per tant, ens centrarem amb les dues que més poblen els boscos de Catalunya. Els boscos de roure valencià abunden al nord oest de Catalunya, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonés, Anoia, Segarra. El roure martinenc és típic de la meitat nord del principat, si bé no ocupa grans extensións el trobem barrejat amb d’altres arbres. Les comarques on més abunden són Osona, la Selva, Garrotxa i est del Berguedà i sud del Ripollés.

Fagedes: Els boscos de faig no abunden molt a Catalunya, però podem trobar-ne petites extensions principalment al Montseny, també a la línea que parteix les comarques de la Garrotxa i el Ripollés i en algúns punts de la Vall d’Aran.

  

EL PERQUÈ DE LA IMPORTÀNCIA DELS BOSCOS

Bosc de pi roig al nord del BerguedàEl manteniment de la massa forestal és molt més important del que ens podem arribar a imaginar. Els boscos són grans reguladors tant de l’activitat natural com climática. La destrucció dels boscos comporta l’alteració dels patrons de pluja, inundacions i l’acceleració de l’erosió del sòl. Una correcta conservació dels boscos, ajuda a captar i emmagatzemar l’aigua, creant-ne reserves, fent que el subministrament d’aigua potable sigui possible.

Els boscos generen oxígen i absorbeixen diòxid de carboni i així ajuden a netejar l’aire. També són importants perquè atrauen la vida salvatge oferint refugi, aliments i protecció. Hem de saber que qualsevol forma de vida té relació directe o indirecte amb el bosc. Un altre punt important, es basa en la privacitat que ofereixen, ja que redueixen l’entrada de la llum i al mateix temps creen una barrera contra el so reduint la contaminació acústica, fets qua ajuden a l’adaptació de les espècies animals. També ajuden a regular la direcció i velocitat del vent.

Per finalitzar aquest apartat, remarcar la importància que tenen els arbres, ja que influeixen en la creació del sotabosc, aportant nombroses espècies de plantes i herbes, de les quals a nivell científic, ajuden a crear i inventar medicaments.

  

BOSCOS I TOPOGRAFIA

Roureda a la Garrotxa, un bosc singularLa topografía és molt important en la formació dels boscos i dins d’ella hi intervenen varis factors, com poden ser l’altitud, en la qual influirà la temperatura i la precipitació, la orientació respecte la direcció dels vents, ja que tindrà gran incidència en el règim de precipitacions.

L’exposició del terreny també serà molt important ja que els vessants sud sempre rebran molta més radiació solar que les vessants nord. Per acabar, el pendent també serà molt important, ja en funció d’aquest, el bosc es veurà més o menys afectat alhora de presència d’aigua. En els pendents pronunciats, la precipitació serà menys incident en el bosc ja que s’acumularà a les parts baixes de les valls.

Totes aquestes variables que poden afectar al terreny i als boscos, són determinants alhora de determinar la producció de bolets als boscos. Per això, molts boscos només produeixen bolets a clapades, és a dir, en zones molt localitzades, en les quals tots aquests factors hi incideixen de manera directe.

 

LA DESFORESTACIÓ DELS BOSCOS

Una fageda al Montseny, com un bosc de fadesEls estudis, diuen que fa uns 10.000 milions d’anys, quan va acabar l’últim periode de fred, els boscos ocupaven entre el 80%-90% de la superficie terrestre. A partir de llavors, i amb l’increment de la reproducció humana, l’extensió ocupada ha passat a ser d’un 25%-35% de la superficie terrestre.  Les causes principals de la desforestació dels boscos són:

  • El creixent consum de la fusta i el paper (el paper consumeix el 35% de la fusta produida). Tres quartes parts de la població mundial utilitza la fusta com a principal font d’energia.
  • La tècnica d’aclarament o pastoreig. Hi ha zones on el subsòl és molt pobre amb nutrients i afecta negativament als cultius i a les pastures, fet que provoca que s’hagin de buscar noves terres de conreus o pastura, provocant la desforestació.
  • Els incèndis, una de les pitjors causes de desforestació que afecten als nostres boscos. Amb l’eliminació dels arbres, s’incrementa el volum de Co2 (diòxid de carboni) i es redueix l’oxigen.  Els incèndis reiterats dins d’una mateixa zona, provoca que aquesta deixi de regenerar-se afavorint així, la desertització.

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat a l'olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny a http://siureny7.blogspot.com.es, publicador a Bolets.com i Catbolet.com
    facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |  a G+